Hacia mucho que no me acercaba por aqui. Pero este mes de Febrero me han sucedido alguna cosas que queria comentar.
Presente mi libro en Castellón, colabore con manos unidas en la lectura de un manifiesto, presenté la Big Band de Onda, que los que son de aqui saben que es un honor, y voy a ser el presentador e un grupo de metal, un quinteto. A parte hice unas charlas en un instituto para que los alumnos se enamoren de la poesia (tarea dífcil).
Pero el motivo de volver al blog es para dar ls gracias a todos ellos por haber confiado en mi.
Por haber hecho que un simple azulejero en ERE, se sienta importante.
MUCHAS GRACIAS A TODOS.
Thursday, February 19, 2009
Sunday, September 30, 2007
AQUI UNA AMIGA
Hola. Ya hemos empezado el programa de nuevo. La verdad es que tenia muchas ganas de volver y de actualizar el blog, que ya era hora.
Pues bien, lo reanudamos con una joven promesa en esto de las letras.
Sandra sólo tiene 12 años pero ya ha ganado algunos premios. Aqui teneis un cuento escrito por ella (esta en valenciano).
.jpg)
Ahora lo que me queda por conseguir es que venga al programa a leernos alli.
Se llama Sandra.
EL DONYET NOBI.
En Marc era alt, prim, tenia els ulls de color blau molt claret i els cabells negres. També portava unes ulleres redones no molt grans.
En Marc tenia nou ays i anava a l'escola, a tercer curs de primària. Era un xiquet que tenia molta imaginació. Els seus compays deien d'ell que era una miqueta estrayn perquè els contava que de vegades veia coses i llavors els seus compays se’n reien d'ell.
El millor amic d’en Marc era Carles. Carles era grosset, baixet, simpàtic i tampoc tenia amics.
Marc es passava moltes hores dins de la seua habitació. Els seus pares estaven molt contents perquè sempre estava estudiant i traient bones notes. Però, el que els pares de Marc no sabien era que Marc jugava amb un donyet imaginari que de nom li va ficar Nobi.
Nobi era baixet, no aplegava a cinquanta cm. d'altura i no tenia cabells. També tenia les orelles molt grans i els ulls que se l’ixien.
Nobi podia fer màgia i quasi sempre estaven estudiant junts ell i Marc.
Marc s'ho passava molt bé jugant amb Nobi i Nobi amb ell.
Tot anava molt bé fins que els seus pares de Marc li van dir a Marc que anava a vindre de vacances a quedar-se a la seua casa la seua cosina Elisabet.
Marc va dir:
Quéeeeeeeeeeeeeeee? No pot ser, eixa xiqueta és un dimoni.
M'ho toca tot dins de la meva habitació i m'ho desordena tot.
Al cap d’avall la idea no li va agradar gens a Marc.
A l'endemà Elissabet ja va arribar amb quatre maletes i amb un regalet que portava en la mà per al seu cosí favorit que era Marc.
Era una peixera xicoteta amb un peix taronja i groguet.
Elissabet era alta, una miqueta grosseta i en els dents portava aparell dental.
Elissabet era inteligent i molt observadora.
Elissabet és adonava de que alguna cosa passava a la habitació del seu cosí perquè sempre estava dins de la seva habitació. La habitació d’Elissabet estava al costat de la habitació d'en Marc i aleshores Elissabet va pensar fer un forat a la pared però com n’hi havia un moble no va poder fer-lo per a espiar-lo i aleshores va pensar que tenia que fer una altra cosa.
Elissabet va esperar molt fins que el seu cosí va eixir de la seva habitació i aleshores Elissabet es va amagar dins de l'armari d’en Marc.
Pel pany de l’armari Elissabet mirava el seu cosí per vore el que feia.
Cuan va tornar el seu cosí a la seva havitació es va gitar en el llit una bona estona.
Elissabet ja estaba avorrida i nerviosa d'estar dins del armari d'en Marc i quan estava apunt d'eixir i tornar a la seva habitació Elissabet es va quedar bocabadada al vore un donyet molt baixet.
El veia molt graciós no va poder aguantar més i aleshores va eixir de l’armari. Aleshores Marc li va dir:
- Que fas ací? M’estaves espiant?
I Elissabet va dir:
- Sí, t’estava espiant per veure què fas sempre a la teua habitació i a la fí ho he descobret. Com no me presentes al teu amic els ho diré als teus pares.
Marc no va tindre més remei que presentar-los.
A poc a poc els tres es feien inseparables. Parlaven, jugaven i es passaven tot el día dins de la habitació d’en Marc.
Elissabet li va preguntat a Nobi com era el seu planeta.
Nobi es va quedar pensant i amb molt amb llàgrimes als ull li va dir:
- Vinc d'un planeta molt llunyà de la terra, allí tots son com jo.
Elissabet li va preguntar:
- poteu ulleres?, porteu aparell dental?
I Nobi va contestar:
- No, això allí no s'usa mai, jo vaig perder als meus compays, però tinc l'esperança de que qualsevol dia tornaran a per mi.
De sobte algú trucava a la porta i Nobi va desaparèixer.
Era la mare d’en Marc que els cridava per a sopar. La mare d’en Marc estava molt contenta perquè Marc i Elissabet es portaven mol bé.
Elissabet li va fer a Nobi un trage molt graciós de color blau.
Ho va enpaquetar en un paper de regal i aleshores Nobi es va ficar molt content perquè mai ningú li va regalar res, apart de Marc.
Sense adonar-se’n compte passaven els dies i les setmanes molt depressa i Elissabet pensava que prompte hauria d’anar-se’n a la seva casa, això la posava molt trista.
Nobi un día va rebre un missatge que deia:
- Nobi som el teus compays, en dos dies vindrem per tú. Ensperans a la muntanya més alta.
Nobi es va ficar alegre i al mateix temps trist perquè tenia que deixar als seus amics Marc i Elissabet i s'en anava.
Nobi va preparar la motxilla que li va regalar Marc i dins va ficar tots els seus regals i també la foto del tres. Quan van pasar dos dies Marc i Elissabet van anar a la muntanya més alta per compayar a Nobi.
Al cap d’una estona estaven allí tots els seus compays per arreplegar-lo.
Nobi li va dir als seus compays que a l'any que ve intentaria vindre per
quedar-se uns dies i així van quedar.
Van passar uns dies i Elissabet tenia que tornar a s'ha casa.
Elissabet li va dir a Marc:
- Marc, l'any que ve tornarem a estar junts. No t’oblides de mi.
Elissabet s’en anar i Marc va seguir estudiant, estudiant, estudiant per traure bones notes.
FI
SANDRA VAÑÓ.
Pues bien, lo reanudamos con una joven promesa en esto de las letras.
Sandra sólo tiene 12 años pero ya ha ganado algunos premios. Aqui teneis un cuento escrito por ella (esta en valenciano).
.jpg)
Ahora lo que me queda por conseguir es que venga al programa a leernos alli.
Se llama Sandra.
EL DONYET NOBI.
En Marc era alt, prim, tenia els ulls de color blau molt claret i els cabells negres. També portava unes ulleres redones no molt grans.
En Marc tenia nou ays i anava a l'escola, a tercer curs de primària. Era un xiquet que tenia molta imaginació. Els seus compays deien d'ell que era una miqueta estrayn perquè els contava que de vegades veia coses i llavors els seus compays se’n reien d'ell.
El millor amic d’en Marc era Carles. Carles era grosset, baixet, simpàtic i tampoc tenia amics.
Marc es passava moltes hores dins de la seua habitació. Els seus pares estaven molt contents perquè sempre estava estudiant i traient bones notes. Però, el que els pares de Marc no sabien era que Marc jugava amb un donyet imaginari que de nom li va ficar Nobi.
Nobi era baixet, no aplegava a cinquanta cm. d'altura i no tenia cabells. També tenia les orelles molt grans i els ulls que se l’ixien.
Nobi podia fer màgia i quasi sempre estaven estudiant junts ell i Marc.
Marc s'ho passava molt bé jugant amb Nobi i Nobi amb ell.
Tot anava molt bé fins que els seus pares de Marc li van dir a Marc que anava a vindre de vacances a quedar-se a la seua casa la seua cosina Elisabet.
Marc va dir:
Quéeeeeeeeeeeeeeee? No pot ser, eixa xiqueta és un dimoni.
M'ho toca tot dins de la meva habitació i m'ho desordena tot.
Al cap d’avall la idea no li va agradar gens a Marc.
A l'endemà Elissabet ja va arribar amb quatre maletes i amb un regalet que portava en la mà per al seu cosí favorit que era Marc.
Era una peixera xicoteta amb un peix taronja i groguet.
Elissabet era alta, una miqueta grosseta i en els dents portava aparell dental.
Elissabet era inteligent i molt observadora.
Elissabet és adonava de que alguna cosa passava a la habitació del seu cosí perquè sempre estava dins de la seva habitació. La habitació d’Elissabet estava al costat de la habitació d'en Marc i aleshores Elissabet va pensar fer un forat a la pared però com n’hi havia un moble no va poder fer-lo per a espiar-lo i aleshores va pensar que tenia que fer una altra cosa.
Elissabet va esperar molt fins que el seu cosí va eixir de la seva habitació i aleshores Elissabet es va amagar dins de l'armari d’en Marc.
Pel pany de l’armari Elissabet mirava el seu cosí per vore el que feia.
Cuan va tornar el seu cosí a la seva havitació es va gitar en el llit una bona estona.
Elissabet ja estaba avorrida i nerviosa d'estar dins del armari d'en Marc i quan estava apunt d'eixir i tornar a la seva habitació Elissabet es va quedar bocabadada al vore un donyet molt baixet.
El veia molt graciós no va poder aguantar més i aleshores va eixir de l’armari. Aleshores Marc li va dir:
- Que fas ací? M’estaves espiant?
I Elissabet va dir:
- Sí, t’estava espiant per veure què fas sempre a la teua habitació i a la fí ho he descobret. Com no me presentes al teu amic els ho diré als teus pares.
Marc no va tindre més remei que presentar-los.
A poc a poc els tres es feien inseparables. Parlaven, jugaven i es passaven tot el día dins de la habitació d’en Marc.
Elissabet li va preguntat a Nobi com era el seu planeta.
Nobi es va quedar pensant i amb molt amb llàgrimes als ull li va dir:
- Vinc d'un planeta molt llunyà de la terra, allí tots son com jo.
Elissabet li va preguntar:
- poteu ulleres?, porteu aparell dental?
I Nobi va contestar:
- No, això allí no s'usa mai, jo vaig perder als meus compays, però tinc l'esperança de que qualsevol dia tornaran a per mi.
De sobte algú trucava a la porta i Nobi va desaparèixer.
Era la mare d’en Marc que els cridava per a sopar. La mare d’en Marc estava molt contenta perquè Marc i Elissabet es portaven mol bé.
Elissabet li va fer a Nobi un trage molt graciós de color blau.
Ho va enpaquetar en un paper de regal i aleshores Nobi es va ficar molt content perquè mai ningú li va regalar res, apart de Marc.
Sense adonar-se’n compte passaven els dies i les setmanes molt depressa i Elissabet pensava que prompte hauria d’anar-se’n a la seva casa, això la posava molt trista.
Nobi un día va rebre un missatge que deia:
- Nobi som el teus compays, en dos dies vindrem per tú. Ensperans a la muntanya més alta.
Nobi es va ficar alegre i al mateix temps trist perquè tenia que deixar als seus amics Marc i Elissabet i s'en anava.
Nobi va preparar la motxilla que li va regalar Marc i dins va ficar tots els seus regals i també la foto del tres. Quan van pasar dos dies Marc i Elissabet van anar a la muntanya més alta per compayar a Nobi.
Al cap d’una estona estaven allí tots els seus compays per arreplegar-lo.
Nobi li va dir als seus compays que a l'any que ve intentaria vindre per
quedar-se uns dies i així van quedar.
Van passar uns dies i Elissabet tenia que tornar a s'ha casa.
Elissabet li va dir a Marc:
- Marc, l'any que ve tornarem a estar junts. No t’oblides de mi.
Elissabet s’en anar i Marc va seguir estudiant, estudiant, estudiant per traure bones notes.
FI
SANDRA VAÑÓ.
Friday, June 15, 2007
OTRA TEMPORADA
TERMINÓ EL PERDÓN OTRA TEMPORADA. PARECE MENTIRA QUE YA HAYA PASADO OTRO AÑO. EN SEPTIEMBRE VOLVEREMOS, MÁS FUERTES O POR LO MENOS IGUAL QUE CUANDO NOS HEMOS IDO.
QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS QUE DIRECTA O INDIRECTAMENTE HAN FORMADO PARTE DE ESE PROYECTO
AGUS, POR SUPUESTO, QUE SIEMPRE HA ESTADO EN MIS MIERCOLES NOCTURNOS.
A DAVID, QUE HIZO QUE LA VOZ LLEGARA LO MEJOR POSIBLE A VUESTROS POROS.
A PABLO, QUE SE UNIÓ EL ÚLTIMO DE CASUALIDAD Y SE QUEDÓ (GRACIAS POR QUEDARTE).
A TODOS LOS COMPAÑEROS DE LA RADIO.
A MIS AMIGAS DE MEXICO (MAYE, BINDI, LA MARUSSA..) PRONTO TENDREIS NOTICIAS DE ELLAS PORQUE HA QUERIDO FORMAR PARTE DEL PROYECTO QUE LLEVAMOS AHORA ENTRE MANOS EN FORMA DE LIBRO
Y A TODOS LOS QUE NOS HAN ESCUCHADO ALGUNA VEZ O HAN VENIDO INVITADOS (En la foto podeis ver a Vero, Mª Jose, Neus y Lorena, damas y reina de las fiestas que me ayudaron a cerrar temporada)
GRACIAS A TODO EL MUNDO.
VOLVEREMOS EN SEPTIEMBRE.
UN ABRAZO.
Thursday, June 07, 2007
ANGEL TORRES "ANGELITO"
Ángel açi tens el teu poema, espere que ajude a que eixe "casi cumplidos", siga cada volta més realitat i menos ficció.
Gracies per vindre al "perdón", gracies per compartir les teues vivencies i sobretot gracies per la teua amistat.
Que la vida et done les dos orelles i el rabo.
TORERO AMIGO
Torero que no torea porque
el sueño va deprisa.
¡Ole y ole maestro¡
Que a lentos pasos camina
los senderos de la vida.
Que a lentos pasos camina
los senderos de la vida.
Torero de toro amigo.
Torero de asta enemiga.
Torero hasta las entrañas
que tiene cien mil amigos
como única cuadrilla.
Torero de asta enemiga.
Torero hasta las entrañas
que tiene cien mil amigos
como única cuadrilla.
Y la plaza que lo aplaude,
y la vuelta ruedo da
pero camina despacio porque le gusta soñar.
Ángel sin alas que cuenta
por las noches en las casas
lo que le corre por dentro
lo que sucede en las plazas.
por las noches en las casas
lo que le corre por dentro
lo que sucede en las plazas.
!Ole y ole maestro¡
que pronto torearas
contra el cabestro mas fiero.
que pronto torearas
contra el cabestro mas fiero.
Y cuando des la estocada
y el toro muera en el suelo
yo te llevaré en volandas
por ser mi amigo sincero.
!Ole y ole maestro¡
por llevar al toro dentro.
Aunque el toro sea de sueño
y tú lo lidies despierto
.
y el toro muera en el suelo
yo te llevaré en volandas
por ser mi amigo sincero.
!Ole y ole maestro¡
por llevar al toro dentro.
Aunque el toro sea de sueño
y tú lo lidies despierto
Thursday, May 31, 2007
LA MUSA 2007 VISITA EL PERDÓN
El pasado día 30 de mayo estuvo en “EL PERDÓN DE LAS PALABRAS” Maria.
Ella fue proclamada meses atrás Musa de la música.
Y me di cuenta de inmediato, que Maria era toda melodía.
Segura y decidida (bueno esto después de perder la vergüenza) como un tango.
Dulce como una canción susurrada al oído.
Delicada como una serenata nocturna.
Alegre como una zarzuela.
Necesaria como aquella canción que nos transporta a la adolescencia.
Intrigante como una orquesta en plena afinación.
Hermosa como cualquier canción de Serrat.
y sobretodo tierna… más tierna que una canción de cuna cantada a un niño abandonado.
María no vino sola, una amiga (Mari) la acompañaba como si fuesen las cantantes de alguno de esos dúos operísticos que nos erizan la piel.
Quiero hacer público en este escrito que fue un placer hacer el programa con ella, porque supo estar en todo momento a la altura de las circunstancias.
Y quiero decirle que aquí nos tiene, al equipo de Radioonda y a mi equipo en particular (Pablo, Agus, David y yo), como amigos suyos para lo que quiera….y esperamos dar algún dia la noticia de que en Paris, hay una chica de Onda que con su traje de bailarina y sus movimientos puede detener el girar de este planeta.
MARIA UN BES FORTISIM.
Monday, April 23, 2007
23 DE ABRIL (DIA INTERNACIONAL DEL LIBRO)
EL LIBRO PERDIDO
Estoy buscando un libro que no encuentro.
Será tal vez porque aún nadie lo ha escrito.
El libro habla de invertidos desencuentros,
sus hojas son de hueso
y el número de sus páginas
las edades que transcurren
movidas por los cambios de los tiempos.
Estoy buscando un libro que parece
una tarde de lluvia en un agosto,
un aguacero que no da tiempo a mojarse
o una siesta de equilibrios en alambres.
Estoy buscando un libro que no encuentro
y huyo de el para no ser encontrado.
Aunque a veces te diviso en mi aposento
y creo que mi libro esta a tu lado.
El libro tiene índice,
y pulgar,
y un anular que aun anda en desuso.
Y un futuro incierto que
soluciona sequías inminentes
y no destroza los diques de los pobres
haciéndolos pobres doblemente.
El libro que yo busco
y que no encuentro
respira con el viento de sus hojas,
y es que es algo que no existe,
algo así
como un fusil dormido en rosas.
Creo que no debo perder tiempo
buscando un libro que no habita
en ningún punto del mundo conocido.
Creo que voy a sentarme en la noche
conocida y con ojos y uñas
ir escribiéndolo yo mismo.
Así el día que tú busques
a lo mejor un libro que no encuentras
pueda decirte
que soy yo quien lo tengo
y te invite a leerlo
detrás de mis tormentas.
Subscribe to:
Posts (Atom)
