Pues bien, lo reanudamos con una joven promesa en esto de las letras.
Sandra sólo tiene 12 años pero ya ha ganado algunos premios. Aqui teneis un cuento escrito por ella (esta en valenciano).
.jpg)
Ahora lo que me queda por conseguir es que venga al programa a leernos alli.
Se llama Sandra.
EL DONYET NOBI.
En Marc era alt, prim, tenia els ulls de color blau molt claret i els cabells negres. També portava unes ulleres redones no molt grans.
En Marc tenia nou ays i anava a l'escola, a tercer curs de primària. Era un xiquet que tenia molta imaginació. Els seus compays deien d'ell que era una miqueta estrayn perquè els contava que de vegades veia coses i llavors els seus compays se’n reien d'ell.
El millor amic d’en Marc era Carles. Carles era grosset, baixet, simpàtic i tampoc tenia amics.
Marc es passava moltes hores dins de la seua habitació. Els seus pares estaven molt contents perquè sempre estava estudiant i traient bones notes. Però, el que els pares de Marc no sabien era que Marc jugava amb un donyet imaginari que de nom li va ficar Nobi.
Nobi era baixet, no aplegava a cinquanta cm. d'altura i no tenia cabells. També tenia les orelles molt grans i els ulls que se l’ixien.
Nobi podia fer màgia i quasi sempre estaven estudiant junts ell i Marc.
Marc s'ho passava molt bé jugant amb Nobi i Nobi amb ell.
Tot anava molt bé fins que els seus pares de Marc li van dir a Marc que anava a vindre de vacances a quedar-se a la seua casa la seua cosina Elisabet.
Marc va dir:
Quéeeeeeeeeeeeeeee? No pot ser, eixa xiqueta és un dimoni.
M'ho toca tot dins de la meva habitació i m'ho desordena tot.
Al cap d’avall la idea no li va agradar gens a Marc.
A l'endemà Elissabet ja va arribar amb quatre maletes i amb un regalet que portava en la mà per al seu cosí favorit que era Marc.
Era una peixera xicoteta amb un peix taronja i groguet.
Elissabet era alta, una miqueta grosseta i en els dents portava aparell dental.
Elissabet era inteligent i molt observadora.
Elissabet és adonava de que alguna cosa passava a la habitació del seu cosí perquè sempre estava dins de la seva habitació. La habitació d’Elissabet estava al costat de la habitació d'en Marc i aleshores Elissabet va pensar fer un forat a la pared però com n’hi havia un moble no va poder fer-lo per a espiar-lo i aleshores va pensar que tenia que fer una altra cosa.
Elissabet va esperar molt fins que el seu cosí va eixir de la seva habitació i aleshores Elissabet es va amagar dins de l'armari d’en Marc.
Pel pany de l’armari Elissabet mirava el seu cosí per vore el que feia.
Cuan va tornar el seu cosí a la seva havitació es va gitar en el llit una bona estona.
Elissabet ja estaba avorrida i nerviosa d'estar dins del armari d'en Marc i quan estava apunt d'eixir i tornar a la seva habitació Elissabet es va quedar bocabadada al vore un donyet molt baixet.
El veia molt graciós no va poder aguantar més i aleshores va eixir de l’armari. Aleshores Marc li va dir:
- Que fas ací? M’estaves espiant?
I Elissabet va dir:
- Sí, t’estava espiant per veure què fas sempre a la teua habitació i a la fí ho he descobret. Com no me presentes al teu amic els ho diré als teus pares.
Marc no va tindre més remei que presentar-los.
A poc a poc els tres es feien inseparables. Parlaven, jugaven i es passaven tot el día dins de la habitació d’en Marc.
Elissabet li va preguntat a Nobi com era el seu planeta.
Nobi es va quedar pensant i amb molt amb llàgrimes als ull li va dir:
- Vinc d'un planeta molt llunyà de la terra, allí tots son com jo.
Elissabet li va preguntar:
- poteu ulleres?, porteu aparell dental?
I Nobi va contestar:
- No, això allí no s'usa mai, jo vaig perder als meus compays, però tinc l'esperança de que qualsevol dia tornaran a per mi.
De sobte algú trucava a la porta i Nobi va desaparèixer.
Era la mare d’en Marc que els cridava per a sopar. La mare d’en Marc estava molt contenta perquè Marc i Elissabet es portaven mol bé.
Elissabet li va fer a Nobi un trage molt graciós de color blau.
Ho va enpaquetar en un paper de regal i aleshores Nobi es va ficar molt content perquè mai ningú li va regalar res, apart de Marc.
Sense adonar-se’n compte passaven els dies i les setmanes molt depressa i Elissabet pensava que prompte hauria d’anar-se’n a la seva casa, això la posava molt trista.
Nobi un día va rebre un missatge que deia:
- Nobi som el teus compays, en dos dies vindrem per tú. Ensperans a la muntanya més alta.
Nobi es va ficar alegre i al mateix temps trist perquè tenia que deixar als seus amics Marc i Elissabet i s'en anava.
Nobi va preparar la motxilla que li va regalar Marc i dins va ficar tots els seus regals i també la foto del tres. Quan van pasar dos dies Marc i Elissabet van anar a la muntanya més alta per compayar a Nobi.
Al cap d’una estona estaven allí tots els seus compays per arreplegar-lo.
Nobi li va dir als seus compays que a l'any que ve intentaria vindre per
quedar-se uns dies i així van quedar.
Van passar uns dies i Elissabet tenia que tornar a s'ha casa.
Elissabet li va dir a Marc:
- Marc, l'any que ve tornarem a estar junts. No t’oblides de mi.
Elissabet s’en anar i Marc va seguir estudiant, estudiant, estudiant per traure bones notes.
FI
SANDRA VAÑÓ.
